Radiansa

Exposicions a la radiació electromagnètica d'alta freqüència
Una guia ràpida

Existeix normativa sobre les exposicions del públic a la radiació emesa per les instal·lacions radioelèctriques com les antenes basi de telefonia mòbil. No obstant això, aquesta normativa solament pren en compte l'efecte del calentimiento del cos, i no aborda la possible existència d'altres efectes nocius per a la salut.

En aquesta pàgina expliquem el raonament dels diferents nivells de referència, no només els nivells legals sinó els nivells cautelars que s'usen per avaluar les exposicions experimentades per les persones.



Normativa vigent estatal

La normativa Espanyola sobre l'exposició a la radiació de telefonia mòbil (1) es basa en les recomanacions de la Comissió Internacional de Protecció contra la Radiació No Ionitzant, ICNIRP (2), i també en les recomanacions del Consell de la Unió Europea (3). La ICNIRP, una organització no governamental reconeguda formalment per l'OMS, avalua els resultats d'estudis científics realitzats a tot el món. Basant-se en una anàlisi de totes les publicacions científiques, la ICNIRP elabora unes directrius en les quals estableix els límits d'exposició recomanats.

Els criteris aplicats pel ICNIRP en el seu estudi van ser fixats per avaluar la credibilitat de les diverses conclusions aconseguides; però únicament es van utilitzar com a base per a les recomanacions els efectes "comprovats", és a dir, només els efectes tèrmics que resulten de l'escalfament del cos humà per les microones emeses per les antenes de telefonia mòbil.

Com a nivell de referència, destaquem el límit per al públic més restrictiu dins del rang freqüències de telefonia mòbil (que correspon a la freqüència de 950 MHz):

Límit d'exposició legal (Espanya): 4,5 W/m2 (equivalent a 4.500.000 µW/m2)

Algunes Comunitats Autònomes tenen legislació pròpia sobre les exposicions del públic (les Comunitats de Castella-la-Taca, Catalunya, i Navarra especifiquen un límit de 2 W/m2) a més de límits més restrictius per reduir nivells de radiació electromagnètica en "centres sensibles" com a escoles infantils i centres educatius, centres sanitaris, hospitals i geriàtrics.


Límits cautelars i nivells d'acció recomanats

No obstant això, diversos científics es van plantejar la necessitat d'una revisió dels nivells màxims d'exposició, assenyalant que existeix una abundant bibliografia biomèdica sobre els efectes no tèrmics, sobre la seva influència en determinats tipus de proliferació cel·lular, els canvis hormonals, els ritmes circadianos, la síndrome de radiofreqüències, etc. No obstant això, els nivells d'exposició a partir dels quals aquests efectes es manifesten són, generalment, bastant alts.

A més cal tenir en compte que la proliferació massiva de noves tecnologies de telecomunicació implica la introducció d'energia electromagnètica en el nostre entorn vital a nivells no experimentats fa pocs anys, i no existeixen estudis suficients sobre les exposicions a aquestes radiacions a llarg termini, degut la novetat relativa d'aquest fenomen.

Per orientar als nostres clients enfront d'aquesta situació confusa, Radiansa Consulting recomana 1000 µW/m2, equivalent a 0,1 µW/cm2 com a límit cautelar no-oficial. Aquest nivell correspon a l'1,5% del límit legal a una freqüència de 900 MHz a Espanya (sistemes de telefonia mòbil GSM900). Una exposició de 1000 µW/m2 és equivalent (per a senyals continus) a una intensitat de camp elèctric de 0,6 V/m, i correspon al nivell d'acció recomanat per diverses organitzacions no-oficials (Salzburg 2000 (4), Bioinitiative (5), per exemple).

Nivell d'acció recomanat: 1000 µW/m2 (equivalent a 0,1 µW/cm2)

A partir de 1000 µW/m2, els nivells estan molt per sobre del nivell mitjana que solem trobar en un entorn urbà. Destaquem que aquest argument no significa que a partir de 1000 µW/m2 la radiació és, sens dubte, perjudicial a la salut humana - encara falten coneixements complets, sobretot per a exposicions de llarg termini - però significa que, en el cas que hi hagués un efecte nociu, les exposicions per sobre d'aquest nivell corresponen a un risc per sobre del normal.

Llavors 1000 µW/m2 serveix com un "nivell d'acció" per a clients preocupats per la possibilitat que les emissions siguin perjudicials per a la seva salut.

En el seu informe actualitzat en 2012, l'agrupació Bioinitiative proposa una reducció en el límit d'exposició fins a 3 µW/m2 a l'interior de les cases, però queda per concretar com s'aplicaria aquest límit sense desmuntar tots els sistemes de telecomunicació existents.


Recomanació del Consell d'Europa 2011

El 28 de maig 2011 (6) va ser aprovada la Resolució "Perills potencials dels camps electromagnètics i el seu efecte en el medi ambient" en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. Segons la resolució, "Quant a les normes o límits per a les emissions de camps electromagnètics de tot tipus i freqüència, l'Assemblea va recomanar l'aplicació del principi ALARA (As Low As Reasonably Achievable), és a dir, el nivell tan baix com sigui raonablement possible; tenint en compte, no només els anomenats efectes tèrmics, sinó també els efectes atérmicos o biològics de l'emissió o radiació de camps electromagnètics. A més, el principi de precaució ha d'aplicar-se quan l'avaluació científica no determina el risc amb suficient certesa, sobretot perquè, donada la creixent exposició de la població - en particular els grups més vulnerables com els joves i els nens - el cost humà i econòmic de la inacció podria ser molt elevat si són ignorades les alertes primerenques."

En la mateixa resolució, es proposa un nivell límit d'exposició de 1000 µW/m2 per al públic.


Posició del Centre Internacional d'Investigació sobre el Càncer (OMS)

En una declaració publicada el 31 de Maig de 2011 (7), el Centre Internacional d'Investigació sobre el Càncer (IARC - International Agency for reserach on Cancer), organisme de l'OMS, a va classificar la radiació electrmagnética d'alta freqüència com possiblement cancerígeno (grup 2B)


Hipersensibilitat a la radiació electromagnètica

Algunes persones afirmen ser "hipersensibles" a la radiació electromagnètica. Segons l'Organització Mundial de la Salut (8), que ha reconegut la electrosensibilidad com a malaltia, els símptomes més habituals davant la proximitat habitual a una font electromagnètica són cansament, cefalea, marejos, vertigen, sudoració, irritació cutània, picor, enrogiment de la pell, estrès, taquicàrdia, hormigueos, insomni, fatiga, dolor muscular o canvis de l'estat d'ànim.

No obstant això, actualment hi ha escassos coneixements científics sobre la electrosensibilidad, i per això no existeixen dades sobre els nivells màxims d'exposició per evitar aquests efectes, ni un llindar a partir del com apareixen casos d'hipersensibilitat electromagnètica. Pel que no és possible especificar un nivell d'acció per evitar els efectes d'hipersensibilitat, ja que l'exposició màxima per a casos d'hipersensibilitat pot ser inferior al nivell de 1000 µW/m2 especificat a dalt.

La investigació en aquest camp és difícil perquè, a més dels efectes directes de la pròpia radiació, poden intervenir moltes altres respostes subjectives. Els científics que estan treballant en aquest camp, tampoc han descobert cap mecanisme biològic que expliqui la hipersensibilitat a les radiacions electromagnètiques. Estan en curs més estudis sobre aquesta qüestió.

En el cas que vostè crea que sofreix hipersensibilitat a la contaminació electromagnètica, la nostra recomanació és prendre mesures per reduir i minimitzar la seva exposició a la radiació al grau màxim possible, ja que no existeix cap llindar concertat, a partir del com podem atribuir els símptomes experimentats a les exposicions a la radiació d'alta freqüència.


Exposicions laborals

Existeix normativa diferent sobre les exposicions a les radiacions electromagnètics en els llocs de treball. En 2016 es va publicar el RD 299/2016 (9) sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a camps electromagnètics. Els nivells d'exposició permissible són més alts que els especificats per al públic en el RD 1066/2001. D'altra banda, existeix una malaltia relacionada amb els camps elèctrics en els llocs de treball, cridada Lipoatrofia Semicircular. Tenim disponible més informació sobre aquests temes en la secció de Riscos Laborals.


Conversió d'unitats

És fàcil convertir microvatios per metre quadrat (µW/m2) a altres unitats de densitat de potència d'ús comú, com microvatios per centimetro quadrat (µW/cm2), watts per metre quadrat (W/m2, i a més en volts per metre (V/m), encara que aquest últim és estrictament vàlid sol per a senyals continus, com a emissions de ràdio:

µW/m2 µW/cm2 mW/m2 W/m2 V/m
10 0,001 0,01 0,00001 0,06
100 0,01 0,1 0,0001 0,19
1000 0,1 1 0,001 0,61
10000 1 10 0,01 1,94


Referències







Avís: Aquest web usa cookies de tercer (Google Analytics) per obtenir dades estadístiques de la navegació dels nostres usuaris de forma anònima; navegar el nostre web implica l'acceptació de la nostra política de cookies.